dimarts, 18 de febrer de 2014

Al·legacions de Salvem al projecte (i 22)

Imatge presa de la web botanicmontserrat


VINT-I-DOSENA AL·LEGACIÓ:

Per últim, hem d'al·legar que la distribució de les competències urbanístiques de l'Acord del Consell de 22-02-2013, que és el que inicia la tramitació de la proposta presentada per l'empresa, no respecta el principi d'autonomia local (en clar contrast amb l'ATE València Dinamitza, publicada en el DOCV del 31-07-2012, en què la participació de l'Ajuntament de València en el procés de planificació no es limita a ser escoltat, sinó que inclou l'exigència de la seua “conformitat expressa”).
La jurisprudència sobre l'autonomia local en relació amb les competències urbanístiques deixa ben clar que, quan els aspectes discrecionals afecten de forma intensa els interessos locals, no es pot usurpar la capacitat de decisió municipal. Això significa que, davant de qüestions de mera oportunitat (com ara elegir entre diferents alternatives d'ubicació), preval el model físic que "dibuixa"el municipi (STS núm. 1366, de 13-07-1990; STS de 23-01-2013, dictada en el recurs 3849/2009; sentències TS de 05-07-2012, dictades en els recursos 3869 i 4066/2010, etc.).
No s'ha de perdre de vista que, a diferència del que ocorre amb altres activitats com, per exemple, les mineres (que, com és obvi, s'han d'implantar necessàriament on es localitzen els recursos miners), el projecte Alcoinnova admet múltiples ubicacions. És molt il·lustrativa la STS de 17-05-2012, dictada en el recurs 807/2010, que estableix que si l'activitat de planificació autonòmica té repercussions que permeten diferents solucions, la decisió correspon al municipi (cfr. fonament 2n).
La intensitat dels interessos locals implicats en l'ATE Alcoinnova és incomparablement major que la de l'ATE València Dinamitza, ja que Alcoinnova pretén transformar el model físic del municipi d'Alcoi i crear ciutat (sòl urbà) en el que ara és sòl protegit, en una ubicació que posa en perill la principal, i insubstituïble, font d'aigua potable de la població, i que comportarà un important llast econòmic.
La invocació de les competències econòmiques de la Generalitat no justifica que s'impose al municipi un assentament urbà en el que ara és el seu sòl no urbanitzable de protecció forestal i paisatgística, en contra dels compromisos electorals de la major part dels regidors de la Corporació.

Si la intensitat dels interessos municipals és inqüestionable, la prevalença dels interessos supralocals no queda en absolut acreditada, sobretot perquè, com hem dit, la ubicació d'Alcoinnova a l'àrea de la Canal és només una (potser la pitjor) de les alternatives possibles.

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]


dissabte, 15 de febrer de 2014

Al·legacions de Salvem al projecte (21)

Imatge presa de la web oestearquitectos


VINT-I-UNENA AL·LEGACIÓ:

Tot el que hem al·legat demostra que la ubicació elegida per l'empresa promotora  contravé la legislació bàsica estatal del sòl i de protecció del medi ambient i no reuneix els requisits de l'article 1.3 de la Llei 1/2012, de 10 de maig, de la Generalitat, de mesures urgents d'impuls a la implantació d'actuacions territorials estratègiques. És per això que considerem necessari que la Subdirecció General d'Ordenació, Planificació i Actuacions Territorials Estratègiques ajude activament La Española a seleccionar una localització per a les seues empreses que no conculque la legalitat i que no comprometa la qualitat de l'aigua potable d'Alcoi.
Dit açò, hem d'apuntar que la major part de l'actuació proposada no té un caràcter productiu o empresarial, sinó clarament urbanístic. La promotora, a més de traslladar les seues fàbriques, vol desenvolupar nou sòl i ofertar parcel·les i, per tal de no restringir les seues possibilitats com a urbanitzadora, dilata els períodes d'execució i obre la porta a tota mena d'activitats i d'usos, inclosos els residencials, comercials i recreatius. Això també explica l'admissió d'activitats potencialment contaminadores del sòl i les més que sospitoses desaparicions d'algunes de les exigències fixades per la CHX, que no es reflecteixen en la documentació amb eficàcia normativa (no hem trobat, per exemple, cap referència en les normes urbanístiques a l'obligatorietat de la predepuració en cada empresa, o a les canonades encamisades).
L'enorme laxitud del presumpte filtre tecnològic (que més que un filtre és una declaració d'intencions buida de contingut normatiu) evidencia aquesta voluntat de no restringir el mercat (és difícil imaginar cap activitat que no puga superar-lo amb facilitat). El mateix podem dir de la genèrica exigència d'una garantia financera que, per la seua indefinició quant a la cobertura mínima i el seu abast, és clar que només és una cortina de fum. Ni en l'informe de sostenibilitat ambiental ni en l'informe de sostenibilitat econòmica trobem cap anàlisi de riscos que identifique els escenaris accidentals i avalue els costos i les possibilitats de reparació, passos aquestos imprescindibles per a fixar la quantia d'una garantia financera que, d'altra banda, atesa l'enormitat dels danys monetaris que es derivarien de la contaminació de l'aqüífer del Molinar, difícilment voldrà ser assumida per les companyies asseguradores (tret que tinga, com sembla ser el cas, un abast molt parcial i limitat).
El caràcter predominantment urbanístic de l'actuació es confirma per la inexistència de propostes concretes d'implantació d'activitats que no siguen les de les empreses del grup La Española i pel fet que les dues unitats d'execució, a mes de poder dividir-se "como consecuencia de la coyuntura socio-económica", poden desenvolupar-se simultàniament, de manera que sembla evident que serà la demanda de parcel·les la que determinarà la velocitat d'ocupació, urbanització i construcció dels terrenys.

Açò, unit a la inconsistència i manipulació de l'estudi d'alternatives, ens fa pensar que la proposta de l'empresa té un marcat component especulatiu dirigit a afavorir els interessos particulars dels actuals propietaris dels terrenys ubicats a la Canal. Però, al marge de si les nostres conclusions són o no encertades, el que és innegable és el caràcter predominantment urbanístic de l'actuació, un urbanisme "a la carta" que de cap de les maneres pot utilitzar el paraigua d'una eina tan extraordinària i excepcional com la de les actuacions territorials estratègiques, i menys encara tenint en compte el contingut de l'Acord de 30 de gener de 2013, de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat-Generalitat (publicat en el BOE i en el DOCV del dia 12-03-2013), que estableix que el promotor d'una ATE no pot actuar com a agent urbanitzador sinó, únicament, com a "promotor d'una actuació productiva o empresària".

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]

dimecres, 12 de febrer de 2014

Al·legacions de Salvem al projecte (20)

Imatge presa de la web suspirosdelserpis.wordpress.com

VINTENA AL·LEGACIÓ:

La ubicació pretesa per a l'ATE comportaria un increment de la mobilitat motoritzada, en contradicció amb les directrius de l'Estratègia Territorial, ja que ni permetria l'accés a peu, ni amb bicicleta, ni —de manera adequada— amb transport públic col·lectiu.
Com diu l'informe de 28/11/2012 del Servei de Projectes d'Infraestructures, de l'aleshores Conselleria d'Infraestructures i Transport:
"En cualquier caso, y pese al interés del promotor en el fomento del empleo de la bici por los trabajadores del parque empresarial, hay que indicar que el nuevo centro de trabajo se halla a unos 7 Km de la zona más próxima del núcleo urbano de Alcoi, en un itinerario semejante al de la N-340. Tal como apunta en su propio documento de consulta, las conexiones en bicicleta son posibles para distancias inferiores a 5 Km, por lo que será difícil el fomento de este medio de transporte, cuando el principal obstáculo es la propia distancia al núcleo urbano. En cuanto al ferrocarril, sólo será posible su fomento si, además de mejorar la línea de ferrocarril, se crea una línea de transporte público que conecte el parque empresarial con la estación de ferrocarril, ya que la misma se halla a unos 10 Km de la nueva zona industrial."
A la distància existent des de la ciutat d'Alcoi fins a l'àmbit de l'ATE, cal afegir el fort desnivell existent: uns 230 metres des del centre de la ciutat fins a la part més baixa dels terrenys de l'actuació. És evident que, amb aquestes condicions, els itineraris ciclistes proposats no tenen cap possibilitat de connectar adequadament l'actuació; si de cas, tenen sentit com a vies esportives i/o recreatives.

La connexió amb transport públic també és inexistent mitjançant el servei públic municipal, a menys que s'habilitara una línia expressament amb aquesta finalitat, amb la consegüent càrrega econòmica per a la ciutat (ja que la implantació no preveu fer-se càrrec d'aquest sobrecost). El servei mitjançant el transport interurbà actual també és molt precari i, en tot cas, insuficient per a permetre la mobilitat que generaria aquest desenvolupament urbanístic; pel que fa a un futurible transport exprés, aquest a hores d'ara no és més que una entelèquia.

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]

diumenge, 9 de febrer de 2014

Al·legacions de Salvem al projecte (19)

Imatge presa de la web cuencaalternativa.net

DINOVENA AL·LEGACIÓ:

Segons el Pla de Prevenció d'Incendis, en els terrenys forestals situats en la part septentrional de l'actuació es preveu que es destinaran a zones verdes de la xarxa secundària o a parc públic natural, "manteniéndose su uso actual forestal".
No obstant això, bona part dels terrenys que envolten el mas de Cóp, forestals segons el Mapa Forestal d'Espanya i l'Inventari Nacional Forestal, en l'Estudi d'Integració Paisatgística apareixen ocupats per edificacions dins la zona TBA d'ús terciari.

A més, en el Plànol 10 ("Infraestructuras de defensa contra incendios") es pot observar que s'inclouen edificacions dins de la franja de protecció, la qual cosa és totalment improcedent. També comprovem que no hi ha franja de protecció entre l'esmentada zona TBA i els terrenys forestals (sòl no urbanitzable) que fiten amb aquesta per l'est i que es troben fora de l'actuació; en aquest punt la franja de protecció hauria d'establir-se dins de l'àmbit de l'actuació, tal com ho estableix clarament l'article 25.bis del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística.

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]

dijous, 6 de febrer de 2014

Al·legacions de Salvem al projecte (18)

Imatge presa de la web d'El Mundo que il·lustra les inundacions a Alcoi de 1986,
amb pluges que van deixar 650 litres per metre quadrat en 48 hores.

DIHUITENA AL·LEGACIÓ:

L'estudi del clima inclòs en l'Informe de Sostenibilitat Ambiental és totalment deficient, la qual cosa ens du a pensar que altres qüestions d'igual o major importància, pel seu risc de contaminació de l'aqüífer, poden ser igualment defectuoses. L'estudi de riscos es refereix únicament a la documentació oficial, com ara el PATRICOVA per a les inundacions, vàlida amb caràcter general i per a delimitar grans àrees inundables, però mal adaptada a un estudi de cas local como aquest que ja parteix d'un estudi climàtic mal executat.
Ja ens hem referit en l'al·legació desena a la minusvaloració del risc de l'escorrentia potencial en les intensitats extremes de precipitació; a continuació exposarem, a tall d'exemple, algunes de les moltes incorreccions:
§  Es defeneix el clima de l'àmbit com a mediterrani, però "con rasgos de semiaridez, ya que su nivel pluviométrico no rebasa el total anual de 400 mm. Tiene más de cinco meses de sequía. En las cumbres de las sierras las precipitaciones son más elevadas. Las lluvias tienen un máximo en otoño y otro en primavera". Aquest caracterítzació no és correcta per diversos motius: el clima de la zona on s'ubica el projecte no té trets de semiaridesa, sinó que és subhumit. La mitjana d'Alcoi supera en el nucli urbà els 500 mm i en molts punts, com ara la zona indicada, pot superar els 600[1], ja que és un final de barranc en embut encara bastant obert a l'entrada de vents de gregal o nord-est, els més plovedors d'aquesta zona. L'origen de l'error està en l'estació que s'ha pres com a referència, el Menejador, que no s'assembla tant com es diu en l'estudi a la del lloc on es pretén executar l'actuació, a més de no ser fiable per les raons que posteriorment apuntarem.
§  Per una banda s'afirma que "no es raro alcanzar en los meses de invierno temperaturas inferiores a los 0 grados en la Sierra de Menetjador, no siendo infrecuentes las nevadas invernales", mentre que després no apunten ni un sol dia de neu en l'estació del Menejador (un error evident, causat pel fet que l'estació no és automàtica i ningú fa constar els dies de neu sobre el total de precipitació). El Menejador supera en dies de neu el nucli urbà d'Alcoi i la zona de referència, a mig camí entre els 4 o 5 dies de mitjana del cim i 1 del nucli urbà, però figura amb una mtijana de 0,1, que és una xifra reservada a diversos punts del litoral més pròxim. Les temperatures que se citen no poder ser d'aquest cim perquè no hi ha ningú, que se sàpia, encarregat de prendre aquestes referències diàriament i l'estació no és automàtica. D'on són, aleshores, aquestes temperatures?
§  S'indica que en l'àmbit de l'actuació la irregularitat interanual és molt marcada, amb anys que supera en poc els 120 mm i anys que supera els 600 mm. Aquests extrems són més que dubtosos, ja que, en el cas del Cercle Industrial, l'observatori proper més antic, només en un any es va baixar de 200 mm (177 mm en 1981) i en diversos es van superar els 800 (1986, 1989). Insistim que, per raons topogràfiques, d'exposició als vents del nord-est, d'allunyament de l'illa de calor urbana i per la vegetació existent, cal suposar que els valors són superiors en la zona afectada.
§  S'utilitza com a estació de referència la del Menejador, però aquesta no és vàlida, perquè les característiques són diferents de les del sector analitzat i perquè no han tingut un control de qualitat i homologació de les seues dades; la prova és que la ubicació recent d'una estació automàtica (de l'Agrupació Contra Incendis Forestals d'Alcoi), al costat mateix de la que se cita, ja està donant valors molts superiors, un 25%, als apuntats per a Alcoi, que encara deuen ser més alts en comparació amb els que s'aporten en aquest estudi i diferents, en qualsevol cas, als que es donen al lloc on es pretén ubicar el projecte.
§  S'atribueix a la zona un valor mitjà de precipitació de 379 mm que pot arribar als 600 mm en anys humits. La realitat és que en observatoris propers les mitjanes estan al voltant, com a mínim, dels 500 mm, i superen els 600 els que estan més a prop de l'àmbit de l'ATE; la Penella d'Ànima (www.avamet.org) ronda els 700 al principi del mateix barranc. Ni Tan sols els observatoris de sotavent del Menejador a Ibi (www.avamet.org), que no es corresponen amb les característiques de la ubicació, donen xifres inferiors als 400 mm.



[1] Miró Pérez, J., op. cit.

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]

dilluns, 3 de febrer de 2014

Al·legacions de Salvem al projecte (17)

Imatge presa de la web artelista.com

DISSETENA AL·LEGACIÓ:

Pel que fa a l'Estudi de Patrimoni (annex 5 de l'Informe de Sostenibilitat Ambiental), la informació aportada al respecte es redueix a la sol·licitud de realització d'una prospecció i la valoració de les restes conegudes fins ara. La Direcció General de Patrimoni va notificar la necessitat de fer aquesta prospecció superficial. D'això se'n deriven dos conclusions:
  • No hi ha fins el moment un estudi específic per a valorar les afeccions directes sobre jaciments arqueològiques, perque encara no s'ha fet l'estudi. I açò és imprescindible per a qualsevol estudi d'impacte ambiental. Així que el document és nomes un “punto de partida” (pàg. 3). Fins que no es faça la prospecció, no pot existir ni la memòria d'impacte ambiental ni l'informe vinculant de la Conselleria de Cultura.
  • La valoració preliminar no és gens acurada. És pràcticament un resum escolar de la prehistòria d'Alcoi sense cap referència concreta. No reflecteix el coneixement actual de vestigis arqueològics; per exemple, manca la localització d'un jaciment d'època ibèrica provinent de prospeccions anteriors al mas de la Penya (Ortiz et al., 2002[1]). A més, conté errors garrafals, com ara una referència als elements etnològics "relacionados con el río Verde" (suposem que fa referència al barranc del Regall). Però el caràcter tan genèric de tot el treball fa sospitar que l'informe és el reaprofitament parcial d'un altre anterior.
L'informe no contempla en cap moment l'impacte paisatgístic de l'obra sobre les pintures de la Sarga, lloc de referència mundial, que és l'unic element declarat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO que hi ha al terme alcoià (Declaració Kyoto 1998). Tampoc es té en compte aquest referent en l'Estudi d'Integració Paisatgística.
En aquest sentit cal indicar que les propostes de l'equip del Projecte "Inventario de los sitios arqueológicos con arte rupestre de la Comunitat Valenciana", de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, liderat per l'expert M. Hernandez (García et al., 2011[2]) proposa un nivell de protecció de l'art rupestre que estiga condicionat a l'impacte visual. Aquest és definit com la protecció del "Entorno visual, condicionado a informe favorable de la GVA", referit a aquell impacte que no supose "alteración de las condiciones paisajísticas actuales". És a dir, si hi ha una alteració de les condicions paisatgístiques actuals, i açò és segur, l'impacte des dels abrics de la Sarga es veu àmpliament afectat. Hauria d'exigir-se un informe raonat de la GVA.
3. En un sentit més general,  i una àrea ampla, contemplada en la carta de Paisatges Culturals de la UNESCO, una alteració paisatgística en un entorn com el de la Canal impacta sobre l'indret que reuneix els vestigis arqueològics més importants del terme i els únics on s'han destinat recursos públics per a la posada en valor i projecció social del patrimoni:
- a la Sarga, on el ministeri de Cultura i la Generalitat han destinat molts recursos per condicionar l'accés i promocionar la visita. Estem parlant d'un recurs patrimonial a nivell mundial (Patrimoni Humanitat UNESCO);
- al Puig d'Alcoi, on l'ajuntament i la Universitat d'Alacant han destinat molt recursos i esforços per condicionar el poblat i la fortificació ibèrica (declarada BIC).
Açò ens situa davant un escenari de balafiament de recursos públic destinats a la posada en valor d'un espai que es desvirtua amb projectes privats que impacten en el paisatge cultural de tots. A més, es malmet una alternativa econòmica d'alta rendibilitat social i capacitat de dinamització socioeconòmica com és un autèntic turisme cultural i de patrimoni.



[1] Ortiz, R. i al., "El context arqueològic de La Canal i de La Sarga (Alcoi-Xixona)", en Hernández, M.S i Segura, J.M. (coords.), La Sarga. Arte rupestre y territorio, Alcoi, 2002.
[2] García, G., Hernández, M. i Barciela, V., "Entornos de protección del arte rupestre de la Comunidad Valenciana: propuesta y aplicación", Pyrenae (Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental) núm. 42, vol. 2 (2011).

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]