dimarts, 28 de gener del 2014

Al·legacions de Salvem al projecte (15)

Imatge presa de la web otem2000.com

QUINZENA AL·LEGACIÓ:

L'informe de compatibilitat de l'ATE, com a document de referència, exigeix que l'empresa promotora justifique "con rigurosidad la bondad de las actividades admitidas en relación con sus efectos ambientales". Al seu torn, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer indica que l'actuació s'ha d'orientar cap a l'activitat logística més que a la fabril i que, en tot cas, s'han de prohibir les activitats molt contaminants o consumidores de grans volums d'aigua.
No obstant això, el projecte es limita a incloure una llista d'activitats permeses i no permeses que no conté cap tipus de justificació (ni rigorosa, ni de cap altra classe). Aquesta mancança és suficient per a rebutjar d'entrada la proposta, més encara si atenem a la importància d'aquesta qüestió per a la seguretat de l'aigua potable d'Alcoi.
L'empresa desobeeix obertament les exigències de l'estudi d'EVREN  —que, no ho oblidem, ha de ser "l'instrument guia per a l'autorització d'activitats"—  sense ni tan sols molestar-se a presentar cap estudi que acredite que pretén que se li autoritzen tenen un risc reduït. Així, trobem que gran part de les activitats industrials que proposa estan excloses expressament per l'estudi d'EVREN. És el cas, entre moltes altres, de les següents: indústria agroalimentàries i de begudes, comerç minorista de combustible per a l'automoció, fabricació de fibres sintètiques, fabricacions de sabons, detergents i altres articles de neteja, fabricació de perfums i cosmètics, fabricació d'altres productes químics, fabricació de maquinària, fabricació d'electrodomèstics, fabricació de mobles, fabricació de components electrònics, laboratoris fotogràfics, etc.
La major part d'aquestes activitats, a més de ser inadmissibles segons l'estudi d'EVREN, es troben també incloses en l'Annex I del Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s'estableix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl.
La inclusió del comerç al por menor de combustibles per a l'automoció en la llista d'activitats permeses és una nova evidència de la total falta de rigor de la proposta.
Sembla evident que el promotor de l'ATE vol instal·lar en els terrenys una àrea de servei de l'autovia A-7, amb la corresponent gasolinera, zona de restauració i de serveis i aparcament en superfície (la qual, curiosament, no apareix en les simulacions de l'estudi d'integració paisatgística).
És totalment inadmissible la inclusió d'una àrea de servei de l'autovia en els terrenys de l'ATE, amb els riscos ambientals que comportaria, quan aquesta podria instal·lar-se en altres punts pròxims a l'autovia, aigües avall dels pous del Molinar, on no es comprometria la seua indemnitat.
La venda al detall de carburants per a l'automoció és una activitat potencialment contaminants del sòl; els productes que s'hi manipulen, els hidrocarburs, són substàncies contaminants prioritàries en la normativa ambiental per les seues característiques de toxicitat, persistència o bioacumulació. De fet, els episodis de contaminació del sòl i de les aigües subterrànies associats a les fuites d'hidrocarburs procedents de depòsits i canonades soterrats són molt freqüents.

L'afecció del sòl en aquest tipus d'instal·lacions prové no només d'episodis accidentals, sinó també, sobretot, de fuites o de petits vessaments que es produeixen al llarg del temps i que molt sovint no es detecten fins que la contaminació ha migrat fins a afectar les aigües subterrànies.

Tipus de fuita
Volum d'hidrocarbur (litres)
1 h
1 dia
1 mes
1 any
1-2 gotes / s
0,19
4,6
136
1.664
Forat d'1,6 mm
11,4
274
8.182
100.000
Forat de 3,2 mm
38,5
926
27.818
337.990
Forat de 6,4 mm
147
3.528
105.818
1.287.720
Pèrdues de combustible des d'un únic tanc soterrat,
en diferents circumstàncies, segons l'EPA americana.[1]
Encara que les estacions de servei que es construeixen actualment són més exigents des d'un punt de vista mediambiental (doble paret als tancs, sistemes automatitzats de detecció de fuites, etc.), els dispositius més moderns poden fallar en determinades condicions. De fet, totes les estacions de servei experimenten pèrdues d'hidrocarburs; la normativa actual només obliga a la detecció de fuites iguals o superiors a 100 ml/h (l'equivalent a 876 litres anuals), però ni tan sols es compleixen els controls de fuites i, fins i tot, hi ha pressions per part de les grans operadores per augmentar el llindar de detecció a 400 ml/h.
Per altra banda, una bona part de les activitats que es pretén permetre en aquesta actuació són activitats comercials que no tenen cap relació de complementarietat amb les industrials, la qual cosa contradiu l'informe de 30/11/2012 emés pel Servei de Planificació del Comerç, Artesania i Consum, que indica que s'han d'excloure "usos comerciales al por menor que generen una atracción propia, aun en el caso de que ello se derive de su singularidad".
Segons l'informe:
"Esta Dirección General ha venido manteniendo que se debe de evitar la convivencia cercana de actividades de comercio minorista con usos industriales en zonas destinadas predominantemente a actividades productivas, más aún si estas zonas se encuentran alejadas del casco urbano, por lo que las actividades terciarias, y concretamente el comercio al por menor, no debe de ser una alternativa en caso de ocupación parcial de las parcelas destinadas a los usos industriales en los polígonos.
Dichos usos generan distorsiones en la planificación de un urbanismo comercial adecuado al provocar unos efectos centrífugos que repercuten en las infraestructuras viarias y desaprovechan el efecto vertebrador que pueden incorporar a las zonas residenciales consolidadas o de expansión del núcleo urbano."
L'informe també recorda alguns principis inclosos en les directrius de creixement del sòl per a activitas econòmiques de l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, destacant-ne els següents, de la directriu 92.1:
"- Reducir el número y la distancia de los desplazamientos por motivos de trabajo mediante el equilibrio entre la localización de la población y el empleo.
- Compatibilizar los usos residenciales con los del suelo para actividades económicas."
També reprodueix l'apartat 2 de l'article 32 de la Llei 3/2011, de la Generalitat, de Comerç de la Comunitat Valenciana, que estableix els criteris que s'han de considerar en la planificació urbanística del sòl destinat a usos comercials. Entre aquestos criteris està:
"Procurar la limitació del creixement de sòl comercial en zones industrials, excepte quan estiga justificada la seua implantació per la naturalesa de l'activitat comercial o siga complementària a l'activitat productiva."
Sobre com interpretar la referència a una possible implantació quan estiga justificada per la "naturalesa de l'activitat comercial o siga complementària a l'activitat productiva", l'informe aclareix que fa al·lusió "fundamentalmente a las actividades comerciales mayoristas vinculadas a la producción y dirigidas a profesionales. También cabe entender como complementarias a una actividad industrial las pequeñas tiendas que se integran en estaciones de servicio dirigidas a atender los requerimientos de los clientes potenciales de las gasolineras y, como ya se ha apuntado anteriormente, establecimientos para la atención de la demanda inmediata de quienes desarrollan su actividad profesional en los grandes complejos industriales".
Així, l'informe conclou que:
"A la vista de lo expuesto, resulta de especial interés que se determinen cuales son las actividades terciarias, o cuanto menos de comercio al por menor, que tienen cabida en el ámbito de actuación de este proyecto, y ello de acuerdo con lo previsto en el apartado 1 del artículo 32 de la citada Ley 3/2011, de Comercio de la Comunitat Valenciana.
Pero, en todo caso, deben excluirse actividades comerciales al por menor que, por sus dimensiones o características, generen una atracción propia ajena a los usos y actividades dominantes propuestas para el presente proyecto."
En definitiva, si la llista d'activitats industrials permeses és arbitrària —i, el que és pitjor, temerària—,  la de les activitats comercials demostra que aquestes no són cap complement de l'activitat industrial, sinó que són una opció il·limitada i totalment indefinida. Les conseqüències serien molt negatives per al comerç de proximitat dels nuclis urbans i, a més, s'incrementaria la mobilitat motoritzada.



[1] Agència de Residus de Catalunya, Guia de prevenció de la contaminació del sòl per a les activitats potencialment contaminants del sòl sota l’epígraf CCAE 50500: venda al detall de carburants per l’automoció, març 2009 (rev. novembre/2012).

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

De moment, no hi haurà moderació de comentaris en aquest blog, per la qual cosa apareixeran publicats de forma instantània. Apel·lem a la vostra responsabilitat perquè no siguen difamatoris, ni racistes, ni obscens o ofensius, ni que puguen vulnerar drets fonamentals i llibertats públiques o que atempten contra el dret al honor.