Al·legacions de Salvem al projecte (6)

Foto presa del blog del autor

SISENA AL·LEGACIÓ:

L'empresa promotora només considera el potencial crematístic dels cultius agrícoles afectats per l'actuació i no té gens en compte la seua funció ecològica. Fins i tot presenta el manteniment dels cultius de forma negativa, en una curiosa bipolarilat del propietari dels terrenys, que sembla que quan actua com a agricultor perd la consciència ambiental que diu tindre quan opera com a industrial.

Pel que fa a la rellevància dels cultius agrícoles i a la seua poca rendibilitat econòmica, L'Auditoria mediambiental del terme municipal d'Alcoi indicava, justament, el següent:

"[…] El valor econòmic de l'explotació agrícola dels sòls a Alcoi actualment es reduït, no així el seu valor com a mantenidor de l'estructura territorial, de la diversitat paisatgística i dels valors naturals del municipi, factors aquest bàsics en els nous models de desenvolupament territorial basat en el desenvolupament sostenible. […]"

La Memòria descriptiva i justificativa del Document de concertació del PORN de la Font Roja, després d'aplegar i analitzar la informació descriptiva del territori, verifica la importància de les àrees agrícoles, no sols per la seua funció d'amortiment d'impactes i de connexió, sinó perquè també són l'hàbitat de diferents espècies d'aus i d'espècies vegetals d'interés pròpies dels terrenys agrícoles, com són ara les associades al prats o als marges dels cultius. Quant a les aus, s'hi esmenten les associades als ambients oberts —la cogullada fosca (Galerida theklae), la perdiu (Alectoris rufa), el bitxac (Saxicola torquata), el còlbit ros (Oenanthe hispanica), les busqueretes (Sylvia undata, Sylvia melanocephala...)— que utilitzen els camps de conreu com a zones de reproducció i d'alimentació. Les àrees agrícoles són també els territoris on campegen i cacen l'àguila de panxa blanca (Aquila fasciata) i l'àguila reial (Aquila chrysaetos), raó per la qual són elements imprescindibles del seu espai vital.

Les zones agrícoles del LIC i la ZEPA són també una àrea d'alimentació per a espècies del ordre dels mamífers: fagina (Martes foina), gat salvatge (Felis sylvestris), geneta (Genetta genetta), teixó (Meles meles), mostela (Mustela nivalis) i rabosa (Vulpes vulpes), etc. Per descomptat, la reducció de les zones agrícoles també afectaria negativament les poblacions de rosegadors, recurs tròfic de rapinyaires nocturnes com ara l'òliba (Tyto alba), el brúfol (Bubo bubo), el gamarús (Strix aluco) i el xot (Athene noctua).

És per això que el Document de concertació recomana mantindre les zones d'agricultura tradicional, cada vegada més escasses atesos els abandonaments de l'activitat agrària detectats a la Font Roja. Per aquest motiu, el PORN fixa com a objectiu la preservació del paisatge rural de secà (article 2.e) i estableix que s'ha de salvaguardar el "mosaic heterogeni de boscs, matollars, cultius, prats i erms, tot evitant una excessiva fragmentació d'aquests diferents usos en unitats de xicotetes dimensions" (article 30). No debades la Zona IV del PORN, de la qual formen part els terrenys que l'empresa vol urbanitzar, s'anomena "d'ús agrícola sostenible" i té com a objectiu específic "assegurar la funció d'amortiment dels impactes de la Zona I del Parc natural, i de territori de cacera, alimentació i dispersió per a la fauna vertebrada del Par natural".

La realitat és, per tant, que la pèrdua de àrees agrícoles pot ocasionar significatius impactes en la diversitat biològica, factor clau per a l'estabilitat del sistema. Justament en el medi mediterrani és l'estructura en mosaic la que aconsegueix generar i mantindre una major diversitat biològica que als ecosistemes més septentrionals[1]. La major diversistat acostuma a trobar-se en els marges de transició entre espais agro-ramaders oberts i espais forestals més tancats, perquè és la combinació de tots dos allò que permet a moltes espècies trobar alhora hàbitat i aliment, fet confirmat per molts treballs de camp concrets[2].

Així, Ferran Rodà (catedràtic d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona) explica[3] que en un estudi sobre l'avifauna del Vallès Oriental es va comprovar el següent:

"Para la avifauna invernante, las zonas de mayor interés para la conservación son casi el negativo del PEIN [Pla d'Espais d'Interés Natural]: los índices de valor de la conservación son por lo general bastante más elevados fuera que dentro de los espacios PEIN. […] Este hecho obedece a que los espacios PEIN del Vallès Oriental y sus alrededores están totalmente concentrados en las cordilleras, mayoritariamente boscosas. Muchas especies de aves invernantes, y la mayor parte de aquellas de mayor interés para la conservación, rehúyen tanto las altitudes elevadas como los hábitats densamente forestados. Por esos motivos, las zonas agrícolas de secano y los mosaicos agroforestales situados a baja altitud de la Plana del Vallès, fuera de los espacios PEIN, les ofrecen mejores condiciones de hábitat. También para las aves nidificantes las áreas con mayor número de especies de interés europeo para la conservación, dentro del territorio considerado, se encuentran generalmente fuera de los espacios PEIN, en mosaicos agroforestales u otros hábitats abiertos, aunque también en las partes culminantes deforestadas de los macizos de la Calma y Matagalls, dentro del parque natural del Montseny".

A la mateixa conclusió arriben el biòleg Carles Castell, l'arquitecte Albert Beltran i l'ambientòloga Meritxell Maragall en l'estudi sobre una zona situada entre el Bages i el Vallès Occidental: els majors índexs de biodiversitat, tant per a espècies animals com vegetals, s'assoleixen als corredors de contacte entre espais diversos del mosaic agroforestal.

El Document de referència a la revisió del PGOU d'Alcoi, emés el 15-06-2009 per la Direcció General de Gestió del Medi Natural, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, en l'apartat d'informació territorial (B.2), assevera:

"Las zonas agrícolas de la Foia d'Alcoi son cultivos de secano de almendros y olivos, principalmente, que ocupan los valles del río de Polop (en mosaico de cultivos) y Serpis y el valle de La Canal, en un entorno natural privilegiado.

La fauna asociada a estos hábitats es de un indudable valor, en un territorio que es sustento de numerosas comunidades animales que se deben proteger."

En l'apartat B.4 (sobre el model territorial vigent i proposat), el Document de referència indica que les "tendències de creixement" grafiades en els plànols i els "àmbits de creixement" futurs de les DEUT afecten "terrenys d'alt valor ambiental i àrees amb limitacions d'ús", i considera que no són adequades als efectes ambientals. Una de les àrees grafiades com a tendències de creixement era justament la zona IV, d'ús agrícola sostenible de la vall de La Canal.

També s'hi fa referència en l'apartat C.2, on, com a criteri ambiental que cal incorporar al Pla, contempla:

"Proteger el medio natural (art. 20 LOTPP), y conservar y revitalizar el medio rural (art. 22 LOTPP). Mantener la conectividad y permeabilidad ecológica y conservar la Biodiversidad.

- En relación con las indicaciones que aparecen reflejadas en los planos como «Tendencias de Crecimiento», por ser sumamente imprecisas se solicita al promotor que defina bajo qué supuestos y mediante qué tramitación se establece la citada tendencia, dado además que «en los casos que se establecen esas tendencias las afecciones ambientales son de primer orden... »"

L'Informe ambiental al Pla general del municipi d'Alcoi, de 17-11-2011, redactat per la Comissió d'Avaluació Ambiental, de la Direcció General d'Avaluació Ambiental i Territorial de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, diu:

"Además los suelos agrícolas ubicados dentro del LIC deberían calificarse como SNUPE. Ello no impide que se siga desarrollando los usos agrícolas actuales, pero evita posteriores transformaciones mediante DIC o AP a usos residenciales, industriales o de servicios dentro de la LIC, que desnaturalizan completamente la figura de protección (ambiental)".

Com bé deia l'informe de 10 de desembre de 2004 del tècnic del Servei de Parcs Naturals, referint-se a un expedient d'homologació de terrenys agrícoles de l'àrea d'amortiment d'impactes de la serra de Mariola:

"[…] la funcionalidad asignada por el PORN a estas áreas [agrícoles] es la de amortiguar los impactos, lo que obviamente no se consigue urbanizando la zona."

Tot i que aquesta afirmació sembla una obvietat, la proposta d'ATE es dirigeix en sentit totalment contrari amb la urbanització de la zona.

No hem de perdre de vista que una de les bases de la política territorial valenciana per a la sostenibilitat és la conservació dels sistemes agraris (art. 2.3.h de la Llei d'ordenació del territori i protecció del paisatge, LOTPP) i que l'article 46 del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística (ROGTU) estableix expressament que el manteniment de l'activitat agropecuària té una naturalesa vertebradora del territori i es considera, per tant, objectiu essencial de la Generalitat. L'ETCV concreta aquestos objectius en les directrius següents:

"Directriu 48. Principis directors de la infraestructura verda i l'activitat agrícola i ramadera

Les administracions públiques han d'integrar en les polítiques i actuacions amb projecció sobre el territori en matèria d'activitat agrícola i ramadera els principis directors següents:

a) Contribuir al manteniment de l'activitat agrícola i ramadera des d'un punt de vista multifuncional i, en especial, en relació amb la producció d'aliments, la fixació de la població en el territori i la salvaguarda del paisatge.

[…]

c) Conservar i posar en valor els mosaics agroforestals, espais agropecuaris i horts, ja que són espais d'elevada biodiversitat, valor estètic i interés interpretatiu de la contribució humana sobre el paisatge.

[…]

Directriu 49. Compatibilitat entre la infraestructura verda i l'activitat agrícola i ramadera

2. És una prioritat estratègica per a la Comunitat Valenciana el manteniment de l'activitat agropecuària, i amb aquest fi:

[…]

8. Cal mantindre la vocació agropecuària de les àrees que envolten els espais protegits per la seua funció d'àrees de contacte, i establir franges de transició i connectivitat."

La importància de gestionar de forma integrada el territori ha quedat recollida en l'Objectiu 6 de l'ETCV:

"Se ha demostrado científicamente que la biodiversidad de un entorno territorial, en el que existen espacios naturales protegidos, crece considerablemente cuando se gestiona adecuadamente la denominada matriz territorial, entendida como el resto de los espacios abiertos no protegidos, que suelen tener una función predominantemente agrícola."

"[…] las tendencias recientes apuntan hacia una consideración sistémica del territorio en el que subyace la denominada matriz territorial, formada por el conjunto de espacios abiertos no protegidos, sobre todo agrícolas, como elemento fundamental para elevar la biodiversidad global del territorio. Es decir, es necesaria una gestión de la totalidad de espacios naturales, corredores y matriz territorial."

Per això, un dels objectius de la Xarxa Natura 2000 és el manteniment dels aprofitaments tradicionals[4]:

"…los valores naturales que hoy poseen dichas áreas [les que formen part de la Xarxa Natura 2000] son en muchos casos fruto del aprovechamiento realizado, por lo que no sólo es recomendable sino necesario mantener este aprovechamiento tradicional. Por lo tanto, uno de los fines de la Red es, o debe ser, que los aprovechamientos tradicionales se sigan llevando a cabo.

[…]

Y es que muchas especies amenazadas dependen de una buena gestión agrosilvopastoral. La realización de buenas prácticas permite la preservación no sólo de especies que tradicionalmente se han considerado vinculadas a los agrosistemas, como por ejemplo la avutarda, sino de muchas otras."

Justament l'abandó dels cultius de secà, la construcció d'infraestructures i la urbanització creixent dels espais agrícoles són causes importants en el declivi de nombroses espècies protegides.

---

[1] Naredo, J.M. i Parra, F. edits. (2002): Situación diferencial de los recursos naturales españoles, Fundación César Manrique, Madrid.

[2] Queralt i Boldú, Ramón (1999): Impacte ambiental del despoblament; Pagès Editors, Lleida.

[3] Rodà, F., "La matriz del paisaje. Funciones ecológicas y territoriales", en Folch, R. coord. (2003): El territorio como sistema. Conceptos y herramientas de ordenación; CUIMB/Centre Ernest Lluch/Diputació de Barcelona, Barcelona.

[4] Guil, F. i Moreno-Opo, R. (Coords.) 2007: Catálogo de buenas prácticas para la gestión del hábitat en Red Natura 2000: bosque y matorral mediterráneos. Una propuesta de actuaciones financiables en Red Natura 2000; Fundación CBD-Hábitat, Madrid.

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]

Twittear

Al·legacions de Salvem al projecte (5)

CINQUENA AL·LEGACIÓ:

L'objectiu bàsic de la Llei 9/2006, de 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, és integrar els principis de cautela i de protecció del medi ambient en les polítiques i activitats sectorials. Com diu la seua exposició de motius (les negretes són nostres):

"[...] Este procés no ha de ser una mera justificació dels plans, sinó un instrument d'integració del medi ambient en les polítiques sectorials per a garantir un desenvolupament sostenible més durador, just i saludable que permeta afrontar els grans reptes de la sostenibilitat, com són l'ús racional dels recursos naturals, la prevenció i reducció de la contaminació, la innovació tecnològica i la cohesió social.[...]"

Una part essencial de l'avaluació dels efectes dels plans i programes és l'estudi de les diferents alternatives, ja que el contrast entre els impactes de les distintes opcions disponibles permet seleccionar les que millor garanteixen la preservació, protecció i millora de la qualitat del medi ambient.

L'estudi d'alternatives de l'ATE Alcoinnova no parteix d'aquesta premissa tan bàsica, sinó que, en lloc de comparar els impactes ambientals de les múltiples opcions racionalment disponibles, tergiversa tot el procés i n'avalua només unes poques segons s'ajusten millor o pitjor a la voluntat de l'empresa de trobar una ubicació sobre un sòl protegit pels seus valors paisatgístics (un caprici aquest totalment innecessari per a complir els ojectius declarats de l'actuació).

És per aquest motiu que considerem que l'estudi d'alternatives presentat no té cap rigor. Els criteris i indicadors utilitzats són totalment arbitraris i contradictoris amb la Lei 9/2006 i, de forma descarada, van dirigits a rebutjar qualsevol ubicació que no es trobe en els terrenys que els propietaris de l'empresa tenen a la zona de la Canal, de manera que sembla evident que no s'ha escollit la zona tècnicament més viable i mediambientalment menys agressiva, sinó la que permet incrementar el valor econòmic d'un terrenys concrets tot sacrificant, així, els interessos generals als particulars.

L'estudi d'alternatives indica una sèrie de criteris concrets del projecte Alcoinnova:

1. Respeto al medio ambiente y al entorno natural.- Per complir aquest criteri simplement s'exclouen els parcs naturals (Font Roja i serra de Mariola), però  —de manera interessada—  no es té en compte la no afecció a la Xarxa Natura 2000, a la Infraestructura Verda, a l'àrea d'amortiment d'impactes dels parcs naturals i a les aigües subterrànies (en especial a les captacions d'aigua potable per a proveïment de la població).

2. Situación en entornos paisajísticos, naturales y ambientales.- Sense cap dubte aquest criteri comporta un impacte ambiental negatiu, especialment si l'actuació se situa sobre aquests entorns. No cal ocupar els terrenys naturals més valuosos per a poder gaudir de paisatges i jardins de qualitat. A tall d'exemple, la zona de Almoroig té unes vistes magnífiques de les serres del Benicadell i de Mariola, però la ubicació d'una àrea industrial en eixos terrenys no altera per a res el paisatge dels esmentats espais naturals.

3. Localización aprovechando la autovía A-7.- La Canal no és l'única alternativa possible que es troba pròxima a l'autovia. En tot cas, convé assenyalar que les instal·lacions de La Española en la localitat sevillana d'Aznalcázar es troben a més de 7 km de l'autovia més pròxima (la A-49).

4. Superficie bruta del proyecto en torno a 300.000 – 400.000 m², sin considerar las posibles reservas en suelo no urbanizable previstas en la legislación urbanística vigente.-  A la comarca hi ha diferents alternatives amb superfícies superiors: el polígon comarcal d'Almoroig preveu una superficie bruta de més de 560.000 m²; i els sectors NPI-5, NPI-6 i NPI-7 d'Ibi tenen una extensió total de més de 2.000.000 m². Tot i això, considerem que la superfície bruta que es demanda és molt arbitrària, ja que per al trasllat de les empreses del grup La Española es necessiten menys de 80.000 m², mentre que la resta no són per a un projecte industrial o empresarial concret, sinó per a oferir parcel·les per a ús industrial sense cap demanda contrastada i per a usos terciaris i fins i tot residencials que res tenen a veure amb l'activitat industrial. De fet, l'alternativa d'Aznalcázar ofereix unes 210.000 m² de superficie total, sense que per això siga rebutjada per l'empresa promotora.

5. Localización preferente en el término municipal de Alcoi, o en su entorno inmediato sin abandonar su Área funcional, para mantener el principal activo del Grupo La Española, sus actuales activos humanos y empresariales, así como la gestión de sus multiactividades.-  Tot i ser preferible el manteniment de les empreses de La Española al terme municipal d'Alcoi (encara que alguna està situada actualment al de Cocentaina), qualsevol ubicació en l'eix Alcoi-Cocentaina-Muro no comporta una diferència substancial en consum de temps de desplaçament si la comparem amb la ubicació a la Canal (que, per altra banda, no disposa de transport públic ni és accessible amb mitjans no motoritzats).

 “6) Cesión de los estándares exigidos por la legislación urbanística preferentemente en suelos que se deban proteger, a ser posible, junto al propio proyecto empresarial para mejor integración del mismo, refuerzo de las zonas protegidas y ampliación, en su caso, de las mismas. Su superficie será, en aplicación de la Declaración del Consell, de unos 135.000 m².- La pròpia Subdirecció General del Medi Natural de la Conselleria de Medi Ambient, en el seu informe d'11/02/2013, assenyala  —en relació amb l'ATE Alcoinnova—  que "la cesión propuesta no supondría una mejora neta del mecanismo de gestión del PORN y del cercano parque natural (la zona de actuación se encuentra en el área de influencia de éste, dentro del ámbito del PORN)", per la qual cosa proposa que el promotor destine recursos económicos para la gestión y funcionamiento del Parque natural en forma de convenio de colaboración". Comprovem, per tant, que aquest criteri no té més sentit que tractar de justificar sense cap fonament sòlid la ubicació del projecte a la Canal.

En la selecció d'alternatives, l'estudi exclou diverses possibles ubicacions amb arguments bastant peregrins: la proximitat del cementeri en el cas de les zones industrials de Castalla; l'excessiva extensió de les àrees industrials, en el cas dels nous sectors industrials d'Ibi; la distància a l'autovia i l'escassa dimensió en el cas del sector SUP-3 "Riquer" (quan comprovem que la distància a l'autovia és inferior a la de l'alternativa d'Aznalcázar i que la superfície del sector és equiparable a aquesta); etc. A més, es rebutja analitzar altres possibles alternatives en sòl no urbanitzable comú en altres localitats que no siguen Alcoi.

Si analitzem en profunditat l'estudi d'alternatives podem veure que:

1.    En primer lloc, en el cas de l'Alternativa 1, que segons l'estudi consistiria a traslladar l'empresa d'olives La Española a la població sevillana d'Aznalcázar,  diu literalment:

“En el Sector 7 del planeamiento general de Aznalcázar, esta parcela tiene posibilidades reales de ampliación para localizar los actuales procesos de la factoría de Alcoi. Así, la Adaptación parcial de la Normas subsidiarias de planeamiento a la LOUA de Aznalcázar, contempla al norte de la citada parcela un sector urbanizable industrial, denominado SUBS-04 “LA MATA”, de unos 210.000 m² de superficie total y unos 115.000 m²t destinados íntegramente a uso industrial, que permitiría perfectamente la reubicación de las actuales instalaciones del Grupo La Española de Alcoi y su comarca”.

Encara que després descarta aquesta alternativa per la seua voluntat de quedar-se a la comarca de l'Alcoià, l'estudi indica que “esta localidad sevillana, permitiría cumplir los objetivos fundamentales, a excepción obviamente de unos de los criterios principales, que es permanecer en la comarca de L´Alcoià, principalmente en Alcoi.” En aquest cas s'està reconeixent que 115.000 m² d'ús industrial serien suficients per a dur a terme el seu projecte.

2.    Les alternatives 2, referents a altres polígons de la comarca com és el cas de Castalla, són qüestionades per la seua falta de valors naturals (en direcció totalment contrària a l'estatut del sòl no urbanitzable protegit) i sense ni tan sols considerar que en aquesta localitat trobem un bon exemple de com és possible crear una imatge única i singular de marca sense haver d'ocupar el sòl que legalment s'ha de preservar de la urbanització; estem parlant del Parc Tecnològic Actiu a Castalla, amb premis i reconeixements com ara: Certificat Leed & Gold a l'eficiència i disseny sostenible (primera empresa europea que ha obtingut aquesta certificació); Premi Green Good Design a la Planificació i Ordenació Sostenible del Territori; Premi Internacional BEX Categoria Sostenibilitat 2009 i Premi IFMA Good & Best Practice 2009. Una bona prova que demostra que per a innovar no hi ha cap necessitat d'ocupar espais protegits.

3.    Quant a les alternatives 3, la conclusió de l'estudi és que “Finalmente se opta por la alternativa de Alcoinnova, como mejor y único emplazamiento para el nuevo parque empresarial, atendiendo a su ubicación, entorno natural, ambiental y paisajístico, dimensiones, características, etc.” És a dir, que no s'atén a criteris de minimització dels impactes ambientals sinó a criteris de major bellesa i valor natural dels terrenys (i això per a un polígon en què el 40% de les superfícies lucratives s'han de destinar a l'envasat i embotellat d'aliments i begudes).

4.    Ja hem vist que la ubicació a la Canal contradiu els objectius de l'ETCV, just el contrari del que ocorre amb el projecte de polígon mancomunat de les comarques de l'Alcoià i del Comtat, on l'ATE Alcoinnova podria afavorir sinèrgies i tindre un efecte locomotora. Són molts interessants alguns dels continguts de l'“Estudio de Viabilidad del Parque Comarcal de actividades económicas del eje Alcoi Norte-Cocentaina-Muro” (les negretes són nostres):

“La Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana, como marco operativo, instrumentaliza su objetivo 24 en la previsión de suelo para la actividad económica en cantidad suficiente y adecuada como uno de los ejes esenciales en la política económica a desarrollar con horizonte de futuro en la Comunitat Valenciana.

La resolución de las demandas de suelo industrial y terciario para el conjunto de la Comunitat valenciana es una de las grandes prioridades de la Estrategia, habida cuenta de que sobre dicho suelo se genera actividad económica, innovación y empleo; y su disposición en condiciones de cantidad, servicios, accesibilidad y aptitud territorial se ha convertido en un factor clave de competitividad territorial.

[...]

Con el objeto de hacer compatibles estas necesidades de suelo para la actividad económica y la eficiencia territorial, la Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana propone la jerarquización de la implantación de este tipo de suelo sobre la base de varios niveles, a saber:

(a) Un primer nivel conformado por los polígonos municipales que, por compatibilidad de usos, deberán ubicarse próximos a los núcleos urbanos residenciales para poder establecer sistemas de transporte sostenibles, incluyendo los no motorizados, mejorando la calidad socio-laboral de los ciudadanos, reduciendo la huella ecológica de la actividad empresarial y sus externalidades derivadas.

(b) El segundo nivel queda comprendido por propuestas de parques industriales y terciarios estratégicos, de ámbito comarcal, que deben tener un tamaño importante, basando su localización en criterios muy estrictos de accesibilidad, existencia de servicios, capacidad territorial y mínima vulnerabilidad. También deberían situarse próximos a los tejidos residenciales y especializarse en actividades innovadoras.

Las tendencias en cuanto a suelo para actividades económicas pasan por su concentración e integración en grandes nodos estratégicos, donde se interrelacionen distintas tipologías de actividad económica: parques tecnológicos y científicos, incubadoras de empresas, zonas logísticas, polígonos industriales, superficies comerciales, centros de ocio, etc. Los lementos característicos de estas zonas estratégicas serán, entre otros:

(a) El inmediato acceso a ejes de comunicación de gran capacidad;

(b) La calidad de la edificación y el espacio público;

(c) Su integración en la Infraestructura Verde del territorio;

(d) La capacidad de generar sinergias e interacciones.

(e) Una decidida apuesta por una imagen de marca.

[...]

La localización de estos nuevos territorios económicos, desde el punto de vista ambiental y paisajístico, debe contemplar tres escalas:

(a) La territorial, escogiendo las zonas de mayor capacidad y menor vulnerabilidad.

(b) La intermedia, basada en la integración del polígono en el sistema de espacios abiertos del territorio.

(c) La escala más local, donde se analizará su integración paisajística a través de aspectos como la preexistencia territorial, los espacios libres en el interior de la parcela, la edificación, los cerramientos, la señalización, etc…

Las fórmulas de parques industriales mancomunados o consorciados son una óptima solución desde una lógica de racionalización de las implantaciones de los nuevos usos en el territorio. Esta fórmula evita una innecesaria fragmentación de los polígonos, disminuye el consumo de suelo, aprovecha mejor las economías de escala y fomenta las relaciones de cooperación entre municipios.

El desarrollo de estos polígonos de gestión compartida iniciaría una etapa de pacto y colaboración entre distintos municipios, más allá de las coyunturas políticas, donde se produciría una distribución solidaria de los beneficios y cargas que conllevarían estas implantaciones. Si ello se produce sobre un ámbito notablemente clusterizado, con una masa crítica de población industrial capacitada, maximiza aún más las externalidades funcionales y ambientales de actuaciones estratégicas de carácter mancomunado.

La Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana estima prioritaria la promoción de estas iniciativas para el caso de municipios y/o territorios con su suelo industrial y terciario agotado o prácticamente agotado, o con dificultades ambientales, paisajísticas o de accesibilidad para encontrar suelos aptos para estos usos.

Asimismo, establece la necesidad de prever suelo para la actividad económica en cantidad suficiente y adecuada en una serie de nodos territoriales de actividad económica, los cuales presentan notable vocación y aptitud para la implementación de Parques Comarcales de Innovación.

Los objetivos de la promoción de este tipo de suelo pasan por la localización de actividades innovadoras con gestión pública y privada, pudiendo adoptarse fórmulas consorciadas con la participación voluntaria de los distintos municipios en las cargas y beneficios de estas implantaciones. También son ámbitos idóneos para albergar una gran implantación al margen de la actividad económica coyuntural, o para relocalizar usos económicos de alto valor añadido inadecuadamente ubicados.

La ETCV propone un modelo territorial que orienta a los municipios y encauza el crecimiento urbanístico hacia unas coordenadas de desarrollo sostenible, en las vertientes económicas, sociales y ambientales. Partiendo de la ineludible premisa de la no-renovabilidad del suelo como recurso a escala humana, es exigible su consideración con bien finito, limitado y de obligada racionalidad en su uso y gestión.

Es necesario enfatizar que el suelo no es mero soporte de la actividad residencial o económica sino que, como portador de valores ambientales, culturales e identitarios, su desarrollo tiene que ser compatible con la conservación y puesta en valor de todos sus activos territoriales. En este contexto, los principios y recomendaciones generales de ocupación de suelo que la planificación urbanística y territorial ha de seguir, prioriza la compatibilidad de los nuevos desarrollos con la Infraestructura Verde que se defina a escalas regional, municipal, supramunicipal y comarcal.

La clasificación o desarrollo de nuevos suelos urbanos o urbanizables para usos industriales y terciarios por cualquier documento con incidencia en la planificación territorial y urbanística con carácter, como mínimo, municipal, atendrá al índice máximo de ocupación de suelo para el desarrollo de actividades económicas, que adoptará como primer criterio el crecimiento previsible de los empleos no agrarios en el horizonte temporal que contemplen dichos instrumentos y/o documentos de ordenación.

La Estrategia Territorial de la Comunitat Valenciana, sobre la base de la futura Infraestructura Verde y de una cada vez mejor y más completa red de infraestructuras de comunicación, energéticas e hídricas, propone una serie de actuaciones concertadas y mancomunadas que pretenden reforzar y potenciar las sinergias entre la industria comarcal y foránea y otros sectores económicos productivos (servicios, turismo, agricultura)”.

L'estudi d'alternatives analitza la ubicació d'Almoroig (que forma part del projecte de polígon mancomunat) en l'apartat 2.3.5.10, alternativa 3.8 (sòls pendents de desenvolupament a Muro). Les contradiccions entre els objectius i els indicadors utilitzats són evidents, per exemple:

§  Quant a l'objectiu 1 (ús racional del sòl), afirma que “Los crecimientos urbanos deben producirse según los criterios de generación del menor impacto sobre el territorio y menor afección a valores, recursos o riesgos naturales de relevancia presentes en el territorio”, però això no té cap reflex en els indicadors de referència utilitzats.

§  En relació a l'objectiu 2 (protecció del medi natural) l'estudi diu: “El planeamiento debe integrar la protección, conservación y regeneración del medio natural para garantizar el mantenimiento del equilibrio ecológico, preservando del desarrollo urbano suelos destinados a usos propios de su naturaleza rústica, ya sea por los valores y riqueza que en él residen, ya sea por ser inadecuados de conformidad con los objetivos y criterios establecidos en la legislación sobre ordenación del territorio o en los instrumentos de ordenación del territorio previstos, así como en la correspondiente legislación sectorial.

Para analizar el cumplimiento de este objetivo, los indicadores empleados, así como sus valores de referencia, en su caso, son los siguientes:

Superficie de suelo protegido por el proyecto ....................... La mayor posible.

Sup. de suelo protegido por el proyecto en parque natural..... La mayor posible.

En aquest cas els indicadors de referència no poden ser més incongruents i el resultat és que, com més sòl que s'ha de preservar de la urbanització es desclassifica, més protegit es considera el medi natural. Així, les alternatives que no ocupen sòl protegit són pitjor considerades.

§  En l'objectiu 3 (prevenció de riscos naturals o induïts) s'apunta que el percentatge de superfície afectada per risc d'inundacions, contaminació d'aigües subterrànies i per risc d'incendis ha de ser, lògicament, la menor possible. En analitzar les dades que consignen veiem que tant Almoroig com la Canal tenen un 0% de risc d'inundació i, quant a la superfície afectada per riscos d'incendis, Alcoinnova té quasi el doble de superfície (un 19%) enfront d'Almoroig que té un 10%, de manera que és més favorable Almoroig. A més a més, pel que fa a la superfície afectada pel risc de contaminació d'aigües, se li assigna a Almoroig un 10% de superfície afectada i a Alcoinnova un inconcebible 0%, que hauria de ser el 100% atesa l'extrema vulnerabilitatquant hidrològica que motiva la necessitat de mesurres extraordinàries com ara l'abocament 0.

La ponderació dels factors de risc de contaminació de les aigües subterrànies és, per tant, totalment errònia.

§  En l'objectiu 4 (ús sostenible i protecció dels recursos hídrics) se'ns diu que el plantejament del projecte ha d'establir una sèrie de mesures per a la consecució d'una adequada protecció de l'aigua a fi de preservar-la del deteriorament i aconseguir un ús sostenible que en garantisca l'estalvi i un proveïment suficient i de bona qualitat a la població. Després d'aquest preàmbul, s'utilitzen els indicadors a conveniència i sense cap sentit. Així, s'atribueix una dotació menor a les alternatives de Sevilla i la Canal, "donde se prevé una optimización en el consumo de agua potable básicamente a partir de su reutilización total y vertido 0", com si hi haguera cap obstacle per aconseguir aquesta optimització en les altres alternatives.

És també absurd considerar que totes les alternatives requereixen un important augment en el consum d'aigua a excepció de la Canal, ja que el consum no dependrà de la ubicació elegida sinó de la tecnologia emprada, que novament se suposa que ha de ser  —o almenys pot ser—  la mateixa.

Quant a la gestió de les aigües residuals, l'opció de la Canal exigeix en cada empresa una estació depuradora (amb tractament primari i fisicoquímic), a més de la construcció d'una nova depuradora per a tot el parc empresarial amb tractament primari, secundari i terciari. Però, a més, atés l'alt risc de contaminació de l'aqüífer del Molinar s'hi han d'adoptar mesures extraordinàries de seguretat  en totes les infraestructures de sanejament: canonades, basses, etc., amb una complexitat i un cost de construcció i manteniment molt superior al que es requeriria en les altres alternatives.

Per últim, en l'indicador de suficiència de gestió d'aigües residuals s'afirma que l'EDAR Font de la Pedra està al límit i que a la Canal se'n faria una de nova amb les corresponents instal·lacions afegides per a evitar qualsevol abocament en cas d'avaria. Evidentment,  seria més senzill, eficient i econòmic ampliar l'EDAR de la Font de la Pedra que construir una nova EDAR a la Canal amb tots els seus condicionants extraordinaris, com ara la bassa o depòsit d'emergència. Una vegada més veiem que els criteris estan viciats i que no permeten comparar de forma adequada les diferents opcions, sinó que busquen justificar i afavorir, sense atendre a paràmetres mediambientals i econòmics clars, la ubicació a la Canal.

§  L'objectiu 7, malgrat que es refereix a la implementació d'infraestructures i dotacions, no té en compte l'existència o no d'aquestes ni, si és el cas, els impactes d'implantar-les (Almoroig, per exemple, ja té dotació d'aigua, llum i gas, mentre que a la Canal hi falten i caldria implantar-les amb les subsegüents afeccions al Parc Natural, que s'hauria de travessar amb les diferents conduccions). Costa d'entendre que un aspecte tan important des del punt de vista econòmic i mediambiental no s'haja incorporat en l'estudi de les alternatives, doncs en qualsevol projecte industrial les connexions i les infraestructures de gas, aigua i electricitat són vitals.

Tot el que hem argumentat ens fa concloure que la comparació dels impactes econòmics i ambientals de les distintes ubicacions considerades no ha existit i que el que es presenta com a estudi d'alternatives és una mera operació de maquillatge dirigida de forma tendenciosa a justificar una opció ja decidida d'antuvi.

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]

 

Twittear