dilluns, 23 de desembre del 2013

Al·legacions de Salvem al projecte (4)


QUARTA AL·LEGACIÓ:

L'informe de Compatibilitat de la proposta d'Actuació Territorial Estratègica, de 19/02/2013, reconeix expressament que l'escala de l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana no permet identificar terrenys concrets per a la implantació dels parcs comarcals d'innovació.

Entre els informes emesos per diferents organismes, per a la consideració dels aspectes territorials, ambientals i funcionals en el desenvolupament de l'actuació, s'inclou el de 31/01/2013 de la Subdirecció General de Medi Natural sobre el projecte d'ATE, del qual el director general de Medi Natural afirma que "refon els anteriors informes sobre aquest assumpte emesos pels distints Serveis d'aquesta Direcció General".

Aquest informe, després d'admetre la incompatibilitat de l'actuació amb el règim urbanístic establit en la normativa del PORN, afirma —de manera fal·laç— que eixa incompatibilitat "entra en clara contradicción con el Sistema de Asentamientos en el Territorio de la Estrategia Territorial de la Comunidad Valenciana, el cual prevé un núcleo de «Parque industrial comarcal de innovación» en situación prácticamente coincidente con la iniciativa ALCOIINNOVA.".

No hi ha tal contradicció, ja que la localització dels parcs comarcals d'innovació grafiada en els esquemes inclosos en l'Estratègia Territorial és merament orientativa, tal com s'indica explícitament en el document de l'Objectiu 24 de l'ETCV, concretament en l'apartat 24.7.2, sobre els parcs comarcals d'innovació. De fet, una interpretació literal de l'esquema en bona part el situaria justament al damunt del Parc Natural.

A més, la vall de la Canal en el seu conjunt no respecta els criteris de localització dels parcs comarcals d'innovació inclosos en el mateix apartat: "elevada aptitud territorial, baja vulnerabilidad ambiental y paisajística, y proximidad al ferrocarril, zonas universitarias y áreas urbanas."
Sense anar massa lluny (uns 3 km), a la partida de Pagos, ja es poden trobar terrenys que s'ajusten bastant a aquests requisits, ja que la seua vulnerabilitat ambiental és infinítament menor i, a més, estan més pròxims al ferrocarril i a l'àrea urbana, on es troba la zona universitària.

Cal subratllar que quan l'ETCV situa la icona dels "Parcs comarcals industrials d'innovació" a la partida de la Canal, en l'esquema "Propuestas estratégicas. El sistema de asentamientos en el territorio", simplement està reflectint les propostes per a sòl industrial que el Govern municipal alcoià havia inclòs en el document de concert previ del PGOU d'Alcoi, la tramitació del qual va coincidir amb la de l'ETCV.

Aquestos nous sectors industrials inclosos en el document de concert previ també es presentaven, a l'igual que ho fa ara el projecte de La Española, com a un parc empresarial basat en la innovació i les noves tecnologies.

Així, en la memòria justificativa del concert previ del PGOU d'Alcoi (redactada per Gómez Acebo & Pombo / A. Morera Arquitectes SLP), que va estar en exposició pública en abril de 2010, podem trobar fragments que confirmen i insisteixen en aquesta caracterització del parc empresarial:

"La Canal
(...)
"Alcoy, como líder de las comarcas centrales, y en aras de desarrollar la vocación de capitalidad que la historia le asigna, ha de generar la oferta de suelo para la implantación de empresas señeras, especialmente en lo que se refiere en materia de representatividad, de la innovación y de la aplicación de las nuevas tecnologías.

No se trata de un polígono industrial tradicional, las actividades a instalar en el mismo deben tener unas características determinadas de forma que su incidencia sobre el entorno que le rodea sea mínima. Se trata de un espacio que con una ordenación adecuada puede ser referente de calidad en el trabajo, atractivo para empresas existentes y para nuevas empresas que en la actualidad demandan calidad en el espacio laboral, especialmente vinculadas con la investigación la innovación y los desarrollos tecnológicos.

Estas ventajas de localización se ven multiplicadas gracias a la autovía que discurre en las proximidades de los sectores de este ámbito y facilita la accesibilidad no sólo desde la Ciudad sino desde el resto del territorio autonómico y nacional. De tal forma que la función de localización de empresas punteras, con alto aporte tecnológico y generación de valor añadido se cumplen con la previsión de estos espacios. "
(...)
"La canal será un parque empresarial ejemplar en la escena internacional de las áreas tecnológica y medioambientalmente avanzadas."
(...)
"El polígono de La Canal responde a una tipología de empresas diferentes [dels previstos en l'anomenat "Polígono Alcoy Sur"], se trata de usos o actividades vinculados con la investigación, la innovación y el desarrollo tecnológico, con especial consideración a los aspectos medioambientales."
(...)
"Esta mejora de la conectividad [finalització de la A-36], junto con todos los aspectos referidos anteriormente, debe ser completada con la iniciativa de crear un foco de crecimiento productivo, basado en la investigación, la innovación y el desarrollo tecnológico, a través de la creación de un escenario adecuado para ello e impulsar y consolidar ese liderazgo a través de una iniciativa puntera en la Comunidad Valenciana como es un espacio empresarial de alta calidad y elevadas prestaciones medioambientales."

Les memòries informativa i justificativa del "Master Plan del Parque Tecnológico y Empresarial de Alcoy" (a la Canal), redactat en 2010 per A. Morera Arquitectes i pel despatx d'advocats Garrigues per a l'Ajuntament d'Alcoi, també contenen nombroses referències sobre el caràcter innovador i tecnològic d'aquest "parc":
(…) el Parque Tecnológico y Empresarial de La Canal de Alcoy constituye una iniciativa que pretende convertirse, gracias al apoyo de la Universidad y otras organizaciones institucionales (como la Cámara Oficial de Comercio e 10
Industria de Alcoy), como el catalizador de la I+D+i y las tecnologías en los sectores productivos de la zona, lo que puede constituir para los mismos un apoyo esencial de cara a su futuro desarrollo."
"(...) se ha considerado que el emplazamiento más adecuado para implantar el complemento tecnológico y de innovación a la oferta de suelo industrial en Alcoy, sea el ámbito de La Canal, aprovechando, con ello, su posición estratégica entre las dos conurbaciones del propio Alcoy con Cocentaina y Muro por un lado, y de Ibi-Onil-Castalla por otro.
Con ello se pretende que el Parque Tecnológico y Empresarial sea un ejemplo en la escena comarcal, nacional e internacional de las áreas tecnológicas medioambientalmente avanzadas. "
(...)"
"El Parque Tecnológico y Empresarial de «La Canal» de Alcoy debe ser un referente de la innovación empresarial y el desarrollo tecnológico en Alcoy y la comarca, actuando en la vanguardia de la innovación y fomentando la transferencia de tecnología y conocimiento, para seguir siendo referente obligado en la implantación y desarrollo de empresas tecnológicamente avanzadas, contribuyendo a aumentar las ventajas competitivas de las empresas y aportando valor a la sociedad".
Així doncs, eren els sectors 5 i 6, en l'àrea de la Canal, inclosos en el model territorial proposat en el concert previ del PGOU presentat en febrer de 2010, els que estaven destinats al parc comarcal d'innovació previst en l'Estratègia Territorial, una vegada que durant el procés de concertació del concert previ ja van quedar descartades les ubicacions de sòl industrial al nord de l'autovia A-7, en la Zona IV d'ús agrícola sostenible de la vall de La Canal (ubicacions al nord de l'A-7 que es proposaven en la primera versió del document de concert previ del Pla General d'Ordenació Urbana d'Alcoi, redactat per l'arquitecte Enrique J. Giménez Baldrés i sotmés a exposició pública en octubre de 2007); també es van descartar en la Zona IV les anomenades "tendències de creixement" a què fem referència en l'al·legacio sisena.

Però tot i que els esmentats sectors 5 i 6 de la Canal presentaven uns desavantatges ambientals relativament menors que les ubicacions situades al nord de l'autovia (i encara més inferiors respecte a la ubicació de l'ATE Alcoinnova), l'Informe Ambiental al Pla General d'Alcoi, emés per la Comissió d'Avaluació Ambiental el 17/11/2011, mantenia un pronunciament ambiental negatiu:
"Los ámbitos denominados «Solana-Serelles», «Xirillent» y «La Canal», así como el acceso y conexión vial desde la autovía hasta Alcoy con afección al Paisaje Protegido del Río Serpis, cuentan con pronunciamientos ambientales precedentes, declaraciones de impacto ambiental, resoluciones e informes de carácter ambiental emitidos por la Conselleria de Medio ambiente y por las administraciones públicas consultadas, que estiman no aceptable para el medio ambiente o con importantes efectos negativos las actuaciones propuestas. En el documento de planeamiento que se tramita no se da solución diferente a los aspectos ambientales expuestos y evaluados, cuya información se utiliza en el Documento de Referencia, por lo que no procede un pronunciamiento ambiental distinto a los ya emitidos referidos a estos ámbitos."
I, en les conclusions, l'Informe Ambiental destacava que els sectors 5 i 6 de la Canal no van obtindre informe favorable pel que fa al risc hidrogeològic, ni pel que fa a la classificció de sòl industrial en l'àrea d'amortiment d'impactes del Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, tal com es recull emés per la Comissió d'Avaluació Ambiental el 17/11/2011.

Recordem també l'informe de 29/02/2012 del cap del Servei de Gestió d'Espais Naturals Protegits, de la Direcció General de Medi Natural, sobre la implantació d'un polígon industrial a la partida Canal Baixa a petició de La Española Alimentaria Alcoyana SA, emés en contestació a la sol·licitud de l'Ajuntament d'Alcoi:
"3. Tal y como este Servicio ha mantenido en otros informes emitidos a raíz de la propuesta para el Concierto Previo del Plan General de Ordenación Urbana de Alcoi, la ubicación que se proponía, al sur de la autovía, sin perjuicio de las competencias de otras Administraciones, podía resultar adecuada tras superar la evaluación de impacto ambiental.
4. Este razonamiento se basa en lo que señala el artículo 79.2 PORN, por cuanto la función que se le encomienda a la Zona IV es la de «/.../ asegurar la función de amortiguación de los impactos en la Zona I del parque natural, y de territorio de caza, alimentación y dispersión para la fauna vertebrada del parque natural./.../ ». De esta forma la reclasificación y habilitación para uso industrial o terciario de sectores al sur de la autovía, resultaban poco comprometedores para esta función, dado el evidente impacto existente tras la construcción de la citada infraestructura viaria."
(...)
"A modo de conclusión a la consulta formulada por el Ayuntamiento de Alcoi, cabe informar que:
- Se observa como más favorable, a los objetivos que señala el PORN, la reclasificación de suelos al sur de la autovía, por las razones expresadas en el punto 4, y por existir suelos no afectados por los instrumentos de ordenación del espacio natural protegido."
Són, per tant, els actes propis de la mateixa Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient els que posen de manifest la impossibilitat d'encaixar la ubicació elegida per l'empresa promotora d'Alcoinnova amb l'ETCV. Contradicció que queda més que confirmada amb una sumària anàlisi de les seues directrius, que incorporen la visió i els vint-i-cinc objectius generals de l'ETCV.
"Directriu 42. Criteris per a la gestió territorial del patrimoni natural
(...)
7. Promoure l'ús generalitzat del principi de precaució en les actuacions sobre el territori i els recursos naturals, tant públiques com privades, susceptibles d'afectar substancialment els valors ambientals.
8. Garantir, en els termes establits per la legislació ambiental, la prevalença de la protecció dels valors naturals significatius sobre altres estratègies sectorials que puguen entrar en conflicte amb aquesta protecció, especialment en matèria d'ordenació territorial i gestió dels recursos naturals."
"Directriu 41. Principis directors del patrimoni natural
Les administracions públiques han d'integrar en les seues polítiques i actuacions amb projecció sobre el territori en matèria de patrimoni natural els principis directors següents:
a) Incorporar la política de protecció del patrimoni natural en el marc general de la política d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, mitjançant la infraestructura verda de la Comunitat Valenciana.
b) Millorar progressivament la integració d'aquesta política en el marc normatiu de la Unió Europea, mitjançant el desenvolupament de la Xarxa Natura 2000.
c) Garantir la conservació activa dels espais naturals, amb els seus ecosistemes, hàbitats, espècies, paisatges, elements geològics i béns culturals materials i intangibles.
d) Assegurar l'adequada aplicació de les mesures de protecció del patrimoni natural en les distintes polítiques i estratègies sectorials, amb especial atenció a la gestió dels recursos naturals, a l'activitat urbanística i a la dotació d'infraestructures..
(...)."
"Directriu 48. Principis directors de la infraestructura verda i l'activitat agrícola i ramadera
Les administracions públiques han d'integrar en les polítiques i actuacions amb projecció sobre el territori en matèria d'activitat agrícola i ramadera els principis directors següents:
a) Contribuir al manteniment de l'activitat agrícola i ramadera des d'un punt de vista multifuncional i, en especial, en relació amb la producció d'aliments, la fixació de la població en el territori i la salvaguarda del paisatge.
[…]
c) Conservar i posar en valor els mosaics agroforestals, espais agropecuaris i horts, ja que són espais d'elevada biodiversitat, valor estètic i interés interpretatiu de la contribució humana sobre el paisatge.
(…)"
"Directriu 49. Compatibilitat entre la infraestructura verda i l'activitat agrícola i ramadera
(...)
8. Cal mantindre la vocació agropecuària de les àrees que envolten els espais protegits per la seua funció d'àrees de contacte, i establir franges de transició i connectivitat.
(...)"
"Directriu 61. Principis directors de la planificació i gestió dels recursos hídrics
Les administracions públiques han d'integrar en les polítiques i actuacions amb projecció sobre el territori en matèria de gestió de recursos hídrics, els principis directors següents:
(...)
c) Protegir la qualitat de totes les aigües continentals i dels ecosistemes aquàtics a llits i aiguamolls que en depenen, com també dels ecosistemes terrestres associats. Aquesta protecció s'ha d'estendre a les aigües del litoral."
"Directriu 65. Principis directors de la planificació i gestió dels riscos naturals3 i induïts
Les administracions públiques han d'integrar en les seues polítiques i actuacions amb projecció sobre el territori en matèria de riscos naturals i induïts els principis directors següents:
a) Orientar els futurs desenvolupaments urbanístics i territorials cap a les zones exemptes de risc o, en cas d'adequada justificació, cap a les zones de menor risc, sempre que es permeten els assentaments d'acord amb el conjunt de directrius, principis directors, objectius i metes de l'estratègia territorial; es tracte de creixements eficients tenint en compte l'afectació dels terrenys per riscos naturals i induïts i la necessitat d'adoptar mesures correctores del risc, i, en el cas en particular d'usos del sòl per a activitats econòmiques, que responga a criteris de concentració supramunicipal.
b) Evitar la generació d'altres riscos induïts al mateix lloc, o a altres àrees, derivades de les actuacions sobre el territori.
(...)
d) Aplicar estrictament el principi de precaució als territoris amb elevats riscos naturals i induïts.
(...)
f) Gestionar la infraestructura verda per a desenvolupar al màxim la seua capacitat de protecció de la població enfront de riscos naturals i induïts."
"Directriu 92. Principis directors de l'ocupació racional i sostenible del sòl per a activitats econòmiques
1. Les administracions públiques han d'integrar en les polítiques i actuacions amb projecció sobre el territori en matèria d'ocupació de sòl per a activitats econòmiques els principis directors següents:
a) Compatibilitzar el creixement del sòl per a activitats econòmiques amb el manteniment de la integritat de la infraestructura verda del territori.4
b) Incentivar la promoció i gestió mancomunada de polígons per a activitats econòmiques a fi de minimitzar l'ocupació del sòl i la fragmentació paisatgística.5
c) Reduir el nombre i la distància dels desplaçaments per motius de treball mitjançant l'equilibri entre la localització de la població i el treball.
d) Compatibilitzar, quan siga possible, els usos residencials amb els del sòl per a activitats econòmiques.econòmiques en emplaçaments d'elevada accessibilitat i disponibilitat de sistemes de transport intermodal.
e) Concentrar les actuacions estratègiques en matèria de sòl per a activitats econòmiques en emplaçaments d'elevada accessibilitat i disponibilitat de sistemes de transport intermodal.
"Directriu 93. Infraestructura verda i increment de l'ocupació de sòl per a activitats econòmiques
1. La capacitat d'acollida del territori en funció de la conservació dels valors ambientals, paisatgístics, econòmics i culturals de la infraestructura verda i de la integritat dels seus processos és el primer condicionant dels nous desenvolupaments dels usos industrials i terciaris al territori.
(...)"
"Directriu 94. La gestió compartida del sòl per a les activitats econòmiques
L'estratègia territorial proposa l'aplicació de fórmules de gestió mancomunades o consorciades per a les actuacions en matèria de sòl per a activitats econòmiques previstes en aquesta que tinguen abast supramunicipal. (…)"
" Directriu 113. Gestió dels àmbits estratègics del territori
(...)
2. Els parcs comarcals d'innovació i els polígons industrials i terciaris al medi rural han de ser gestionats de forma preferent per sistemes mancomunats o consorciats, sense que la ubicació d'aquests en un únic municipi implique cap avantatge respecte a la distribució de càrregues i beneficis.
3. En tot cas, totes les actuacions descrites han de ser compatibles amb la preservació, millora i posada en valor de la infraestructura verda del territori."
"Directriu 114. Els projectes territorials estratègics
1. Són projectes territorials estratègics aquelles actuacions excepcionals d'iniciativa pública o privada que, malgrat no estar previstes en l'estratègia territorial, presenten un elevat interés per al desenvolupament del territori dins del marc dels objectius, principis directors i criteris de l'estratègia territorial.
(...)
3. Els projectes territorials estratègics, per a poder ser classificats com a tals, han de complir els requisits següents:
a) Una dimensió i uns requeriments que justifiquen una localització al marge de les pautes establides per la planificació urbanística i territorial6.
b) Un impacte supramunicipal positiu i permanent des del punt de vista econòmic, ambiental o social.
c) Una compatibilitat amb els objectius, principis directors i criteris de l'estratègia territorial especialment pel que fa a creació d'ocupació, generació de valor afegit i qualificació del territori.
d) L'actuació ha de ser un model demostratiu d'una òptima integració territorial, ambiental i paisatgística en la infraestructura verda del territori.
[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

De moment, no hi haurà moderació de comentaris en aquest blog, per la qual cosa apareixeran publicats de forma instantània. Apel·lem a la vostra responsabilitat perquè no siguen difamatoris, ni racistes, ni obscens o ofensius, ni que puguen vulnerar drets fonamentals i llibertats públiques o que atempten contra el dret al honor.