Al·legacions de Salvem al projecte (3)

TERCERA AL·LEGACIÓ:

La prevalença de la protecció ambiental sobre l'ordenació territorial i urbanística i la precaució en les intervencions que poden afectar els espais naturals i/o les espècies silvestres són dos dels principis que inspiren la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat (lletres f i g, respectivament, de l'article 2).

D'acord amb l'article 18 de l'esmentada Llei 42/2007 i amb l'article 35 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, els plans d'ordenació de recursos naturals (PORN) prevalen sobre qualsevol altre instrument d'ordenació territorial o física i les seues previsions són determinants i tenen caràcter vinculant per a qualsevol altra actuació, pla o programa sectorial en tot allò que afecte la conservació, la protecció o la millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals.

El PORN del Parc Natural del Carrascal de la Font Roja es va aprovar pel Decret 121/2004, de 16 de juliol, del Consell de la Generalitat. Com és lògic, una de les seues finalitats és la d'"Assegurar una correcta integració dels plans aprovats i proposats a la Font Roja, inclòs el planejament territorial i urbanístic municipal i territorial, amb aquest PORN" (article 2.m). Conformement a les disposicions legals esmentades en el paràgraf anterior (el rang de les quals és, òbviament, superior), els apartats 1 i 4 de l'article 6 del PORN també estableixen la prevaleça de les disposicions del PORN. El número 3 del mateix article prescriu:

"El planejament urbanístic i territorial que s'aprove posteriorment a la entrada en vigor d'aquest PORN haurà d'ajustar-se a les determinacions que aquest incloga."

Segons s'explica en el preàmbul del Decret d'aprovació del PORN de la Font Roja:

"El procés de confecció, discussió i tramitació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals i de la Revisió del Pla Rector d'Ús i Gestió ha servit, entre d'altres aspectes no menys importants, per a actualitzar la informació tècnica i científica disponible sobre el Parc, analitzant l'efectivitat de les mesures de conservació, ús públic i harmonització d'activitats adoptades des de la seua declaració i proposant, en base a aquesta anàlisi, directrius destinades a millorar la seua eficàcia."

Entre les mesures d'harmonització d'activitats incorporades al PORN amb caràcter normatiu, després de l'actualització tècnica i científica a què al·ludeix el preàmbul, cal destacar:

• L'article 48: "Amb caràcter general no es permet la implantació d'activitats industrials de qualsevol classe en l'àmbit d'aquest PORN, tret dels sòls urbans i urbanitzables que prevegen específicament aquest ús."
• L'article 54.1: "Els terrenys actualment declarats sòl no urbanitzable d'especial protecció (SNUEP) mantindran aquesta qualificació als efectes urbanístics."
   
• La disposició transitòria:

"Els instruments d'ordenació territorial o física existents que resulten contradictoris amb aquest PORN s'hauran d'adaptar a aquest en la primera revisió o modificació que es porti a terme des de la seua entrada en vigor. Mentre l'adaptació no es porte a terme, les determinacions del PORN s'aplicaran prevalent sobre els instruments d'ordenació territorial o física, sempre que suposen un major nivell de protecció sobre els valors i elements objecte d'aquest PORN.
Independentment de la necesitat d'adaptar les normatives urbanístiques municipals al PORN, d'acord amb l'article 54 d'aquesta normativa i amb les línies grafiades en la cartografia de zonificació, es necessari realitzar les següents modificacions en l'actual qualificació urbanística del sòl:
Terme municipal d'Alcoi:
a. Es qualificarà com a Sòl no urbanitzable d'especial protecció (SNUEP), com a mínim, l'àmbit del Parc natural del Carrascar de la Font Roja, així com aquells terrenys que el planejament municipal defineix com a sòl no urbanitzable de protecció forestal i paisatgística, de protecció arqueològica, de protecció d'aqüífers, i de protecció viària, en aquest darrer cas quan afecta a les vies pecuàries indicades a l'article 32 sense perjudici d'altres que es poguera considerar incloure.
b. En l'àmbit del SNUEP al que fa referència el punt a, on actualment la parcel·la mínima edificatòria és de 10 Ha es prohibirà totalment l'edificació, amb l'excepció d'aquelles situacions expressament indicades per aquest PORN"

En lloc d'ajustar-se a aquestes disposicions del PORN i demostrar, així, l'impacte ambiental favorable de l'actuació i la seua integració territorial, l'empresa promotora proposa invertir els termes i planteja una modificació del PORN i del PGOU totalment contrària a la legislació bàsica i que, en definitiva, es tradueix en una desprotecció de l'àrea afectada. I això sense cap necessitat, atés que hi ha moltes altres alternatives d'ubicació i que l'actuació no és de les que requereixen emplaçar-se de forma ineludible en el medi rural ni, encara menys, sobre uns terrenys que formen part de la Xarxa Natura 2000 i de la Zona IV del PORN. Una nova prova del caràcter retrògrad de la proposta i una clara contravenció del principi de no regressió, sobre el qual són ben il·lustratives les sentències del Tribunal Suprem següents (les negretes són nostres):

STS de 03-07-2007 (recurs 3865/2003):
"[...] en la modificación del suelo «no urbanizable especialmente protegido» el autor del planeamiento no dispone de una plena discrecionalidad, no siendo posible el cambio de clasificación del suelo cuando no concurren las circunstancias físicas que lo hacen posible. Mientras no se acredite que se han perdido los valores «agrícolas», «forestales», «ambientales», o, «de otro tipo» que justificaron la adscripción original el cambio no es posible. Estas modificaciones, y como se ha dicho, no han resultado acreditadas en este recurso.
Del mismo modo, el «ius variandi» del autor del planeamiento tiene el límite que supone los valores «agrícolas», «forestales», y «ambientales», cuya existencia y permanencia adscriben de modo ineludible un determinado suelo a la categoría de «no urbanizable especialmente protegido».
De la misma manera que no hay «ius variandi» en el suelo urbano (a los efectos de clasificación del suelo, no de su calificación), tampoco hay «ius variandi» cuando del suelo especialmente protegido se trata, a menos que se produzca la pérdida de los valores que en su día justificaron la clasificación, lo que no ha sucedido en este recurso. [...]"

STS de 30-09-2011 (recurs 1294/2008):
"[…] Como continuación de lo anterior, debemos igualmente significar la conexión que la protección de las zonas verdes tiene con el carácter sostenible y medioambiental del urbanismo actual, si bien esta condición se proyecta, de forma mas directa y efectiva, en relación con la protección de los suelos rústicos de especial protección.
[...] Ello nos sitúa en el ámbito, propio del Derecho Medioambiental, del principio de no regresión, que, en supuestos como el de autos, implicaría la imposibilidad de no regresar de ---o, de no poder alterar--- una clasificación o calificación urbanística ---como podría ser la de las zonas verdes--- directamente dirigida a la protección y conservación, frente a las propias potestades del planificador urbanístico, de un suelo urbano frágil y escaso. En el Fundamento Jurídico anterior ya lo hemos mencionado, como principio 'standstill', y que, en otros países, ha sido entendido como 'efecto trinquete', como 'intangibilidad de derechos fundamentales' o 'de derechos adquiridos legislativos', o, incluso como principio de 'carácter irreversible de derechos humanos'.
También, este principio de no regresión, ha sido considerado como una 'cláusula de statu quo' o 'de no regresión', con la finalidad, siempre, de proteger los avances de protección alcanzados en el contenido de las normas medioambientales, con base en razones vinculadas al carácter finalista del citado derecho medioambiental. [...]"

STS de 10-07-2012 (recurs 2483/2009):
"[…] Ello nos sitúa en el ámbito, propio del Derecho Medioambiental, del principio de no regresión, que, en supuestos como el de autos, implicaría la imposibilidad de no regresar de ---de no poder alterar--- una protección especial del terreno, como es la derivada de Montes Preservados y de los terrenos que integran la Red Natura 2000 y los que forman parte del PORN del Curso Medio del Río Guadarrama y su entorno, desde luego incompatible con su urbanización, pero también directamente dirigida a la protección y conservación, frente a las propias potestades de gestión de tales suelos tanto por aplicación de su legislación específica como por el planificador urbanístico.
[...]
Pues bien, la viabilidad de este principio puede contar con apoyo en nuestro derecho positivo, tanto interno estatal como propio de la Unión Europea. Ya nos hemos referido, en concreto, al denominado 'Principio de desarrollo territorial y urbano sostenible', del que se ocupa el citado artículo 2º del vigente TRLS08, que impone a las diversas políticas públicas 'relativas a la regulación, ordenación, ocupación, transformación o uso del suelo' la obligación de proceder a la utilización del mismo 'conforme al interés general y según el principio de desarrollo sostenible'
[...]
En consecuencia, y sin perjuicio de su particular influencia en el marco de los principios, obvio es que, con apoyo en los citados preceptos constitucional (artículo 45 Constitución Española ) y legales (artículo 2 y concordantes del TRLS08), el citado principio de no regresión calificadora de los suelos especialmente protegidos implica, exige e impone un plus de motivación razonada, pormenorizada y particularizada de aquellas actuaciones administrativas que impliquen la desprotección de todo o parte de esos suelos. […]"

També respon al principi de no regressió l'article 51.1 de la Llei del patrimoni natural i de la biodiversitat, en virtut del qual:

"Només podrà alterar-se la delimitació d'espais naturals protegits o de la Xarxa Natura 2000, reduint la seua superfície total o excloent-ne terrenys, quan així ho justifiquen els canvis provocats en estos per la seua evolució natural, científicament demostrada. En el cas d'alteracions en les delimitacions d'espais protegits Xarxa Natura 2000, els canvis deguts a l'evolució natural hauran d'aparéixer degudament reflectits en els resultats del seguiment previst en l'article 47."

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]

Twittear