divendres, 12 d’abril de 2013

Per qué cal salvar l’aqüifer del Molinar


Hi ha moltes raons, òbviament és important per als veïns d'un municipi que es conserven els elements naturals de que disposen, però des d'un punt de vista jurídic, ambiental i econòmic els raonaments van més enllà.

Entre els principis que regeixen actualment la protecció del medi ambient, destaca el de "desenvolupament sostenible", creat a la Cimera d´Estocolm de 1972 i que parteix de l'equilibri entre el desenvolupament econòmic i el respecte a un entorn biofísic adequat, o en altres paraules, permet el creixement econòmic e industrial, però sense comprometre el medi ambient que han de gaudir les generacions futures. Per tant és necessari valorar què aporta el projecte industrial "La Española" i què deteriora ambientalment.

Des del punt de vista econòmic, els avantatges són la creació de llocs de treball i per tant una reducció de l'atur actual (en major o menor proporció, cosa que no ha estat concretada i provada de forma raonable per l'empresa en qüestió) i d'altra banda la lògica riquesa industrial que suposa el creixement de les empreses. Però, l'aqüífer del Molinar es un bé natural protegit, inclòs en el perímetre de protecció del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, establert pel PORN (Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals).

Per tant, la clau per a dirimir quina és la millor opció es troba en les alternatives, tal i com es fa a un Estudi d’Avaluació d'Impacte Ambiental. Aleshores, cal valorar quines altres opcions té aquesta empresa per tal de no danyar un bé natural d'especial protecció. S'ha considerat l’opció d'instaurar-la a un polígon mancomunat o a la zona industrial comú d'Alcoi, el que també beneficiaria a “La Española” perquè evitaria el cost de canviar de qualificació el sòl de no urbanitzable d'especial protecció a urbanitzable i de les necessàries dotacions públiques (aigua, enllumenat, accessos per a vehicles, etcètera). Sembla que és més raonable decantar-se per qualsevol de les alternatives abans de danyar irremeiablement cap bé natural (que sempre resulta afectat per una activitat industrial encara que amb una intensitat més acceptable) tal i com assenyala el principi de desenvolupament sostenible al qual hem fet referència.

Per últim, a banda de perjudicar el medi ambient, l’Actuació Territorial Estratègica que ara recolza l'establiment d'esta empresa en un àrea protegida, està posant en risc la salut de les persones. No és la primera vegada que en una indústria es produeixen accidentalment filtracions de productes tòxics en les aigües subterrànies provocant la contaminació de les mateixes. Al localitzar-se “La Española” pròxima a l'aqüífer s'està potenciant aquest risc de contaminació.

José Miguel Beltrán Castellanos (Advocat)

dijous, 11 d’abril de 2013

No és or tot el que rellueix



En el BOE de 12 de març de 2013 apareix publicat un document certament interessant, el títol del qual ja sembla que desincentiva la seua lectura: Resolució de 19 de febrer de 2013, de la Secretaria General de Coordinació Autonòmica i Local, per la qual es publica l'Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat- Generalitat en relació amb la Llei de la Generalitat Valenciana 1/2012, de 10 de maig, de mesures urgents d'Impuls a la Implantació d'Actuacions Territorials Estratègiques.

La importància del que plasma aquest Acord respecte a la ATE de la Canal és crucial, encara que potser calga fer una explicació prèvia. A Espanya, quan una Comunitat Autònoma legisla de tal forma que l'Estat considera que s'està excedint en les seues competències, es recorre a una Comissió Bilateral que estudia el cas concret i, si és possible, s'arriba a un acord. Aquests acords serveixen per a evitar haver d'acudir al Tribunal Constitucional per a demanar-li que es pronuncie sobre aqueix mateix tema.

I açò va ocórrer quan es va publicar la Llei de la Generalitat Valenciana 1/2012, de 10 de maig, de mesures urgents d'Impuls a la Implantació d'Actuacions Territorials Estratègiques, que és la normativa bàsica en la qual es recolza el Acord de 22 de febrer de 2013 del Consell de declaració com a actuació territorial estratègica del projecte Alcoinnova, Projecte Industrial i Tecnològic, en el municipi d’Alcoi.

Les objeccions de l'Estat central respecte a la citada Llei autonòmica valenciana s'han resolt en l'Acord que va publicar el BOE del passat 12 de març de 2013 i, probablement, constituïsquen un obstacle important al projecte. En particular, interessa el següent paràgraf (la negreta es nostra):

a) En relación con las discrepancias manifestadas sobre el artículo 4.2 de la Ley 1/2012, de 10 de mayo, de medidas urgentes de Impulso a la Implantación de Actuaciones Territoriales, ambas partes coinciden en interpretar su contenido de acuerdo con lo establecido por el artículo 6 del Real Decreto Legislativo 2/2008 por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley del Suelo, de la siguiente manera:

– El promotor al que se refiere el artículo 4 de la Ley 1/2012 no es el agente urbanizador regulado en la Ley Urbanística Valenciana, sino el promotor de una actuación productiva o empresaria que constituye el objeto de la Actuación Territorial Estratégica.

– Cuando la ejecución de la actividad de ejecución de la urbanización previa que precisara la Actuación Territorial Estratégica, se realizara por un particular, éste debe ser seleccionado mediante un procedimiento con publicidad y concurrencia y criterios de adjudicación que salvaguarden una adecuada participación de la comunidad en las plusvalías derivadas de las actuaciones urbanísticas, en los términos que señalen los acuerdos del Consell de la Generalitat a que se refieren los artículos 3 y 4.



dilluns, 8 d’abril de 2013

Sentit comú


Pel seu interès, i sense haver demanat permís al seu autor, ni a Radio  Alcoi ni a la SER (esperem que no ens ho recriminen), reproduïm íntegre de l'article de Pep Jordá publicat en la pàgina web de Radio Alcoi.


Sentit comú



Estem gastant-nos el que no tenim en informes i estudis per corroborar el que qualsevol persona, amb el coneixement just per passar el dia, resoldria de manera ràpida i gratuïta. A saber: no és lògic muntar un polígon industrial -digues-li polígon digues-li parc tecnològic- enmig d’una serra.  Especialment si la serra en qüestió té l’estatus d’espai natural protegit.

Això és així de palmari per dos raons: la primera perquè les serres estan plenes de fauna, flora, aqüífers i altres tipus de recursos naturals que, tot i que puguen semblar foteses a l’ull d’un constructor, resulten de gran utilitat pera la vida humana. I l’altra, perquè estan situades a una distancia considerable dels nuclis urbans i de les seues infraestructures (transports, subministres, etc.).

Aleshores -es pregunta el nostre sentit comú- per què una empresa de tarannà obert capaç d’haver inventat -amb notable èxit de crítica i públic- un producte com la aceituna como ninguna rellena de rica anchoa es nega a acceptar qualsevol tipus de solució alternativa al problema de les seues necessitats expansives i insisteix, com Juli César davant del Rubicó, en creuar la línia del que és raonable al crit de: o La Canal o nada.

Una altra cosa que li grinyola a l’enteniment és que si les intencions de l’empresa són netes i transparents, perquè ha recorregut a aliats com Alberto Fabra (amb amics com aquest qui necessita enemics). Cap d’una Generalitat tramposa i morosa que a més de deure-li a l’Ajuntament 8 milions d’euros és capaç de treure’s de la màniga una Actuació Territorial Estratègica que -en essència- és com l’article 26 de la cançó. Aquell que permetia al califa,en cas de compromís, passar-se pels dallons totes les lleis del país.

I una última qüestió que tampoc passa la prova del set. No resulta poc elegant i, fins i tot, mesquí posar a la gent en el dilema d’haver de triar entre centenars (o milers) de presumptes llocs de treball i la conservació dels escassos recursos naturals que els habitants d’aquests volants necessitem per viure?  

Reconec que l’oferta podria ser temptadora si no tinguérem a la memòria experiències com l’aeroport de Castelló o la urbanització Serelles, dissenyada per a 1.500 xalets (que havien de formar part de les 7.000 vivendes que segons el PP necessitava la ciutat) quan les previsions de l’Institut Valencià d’Estadística eren que fins al 2015 el creixement d’Alcoi seria de 46 habitants.


O d’altres com la de l’Estambrera, rotllo Toma el dinero i corre. Si tinguérem vergonya ja hauríem posat, per subscripció popular, una placa commemorativa en mig del pont, recordant les paraules de l’ex-regidor d’urbanisme Fernando Pastor: “No se concederá la licencia de obras si el edificio supera los 1,5 metros de la rasante del puente”. Dissortadament vivim temps en què el sentit comú es considera revolucionari i es fa necessari explicar tot el que és evident.

Pep Jordà és especialista en oxímorons.


dissabte, 6 d’abril de 2013

No a l’acció territorial estratègica de La Canal

Foto de pagina66.com

Article d’opinió de Francesc Callado, Secretari General de la CGT d’Alcoi.


Des de la Confederació General del Treball d’Alcoi volem expressar el nostre ferm rebuig cap a l’Acció Territorial Estratègica (ATE) que la Generalitat Valenciana ha anunciat que es durà a terme als terrenys de la Canal sota el projecte del Parc Comarcal Alcoinnova.

Posem completament en dubte la viabilitat d’aquest projecte industrial i empresarial. Encara que s’ha fet bandera del ‘vessament 0’ i del compliment estricte de mesures correctores per a que aquest no tinga incidència al medi ambient, queda més que patent que aquest atempta clarament contra la sostenibilitat de l’emplaçament que l’ha d’acollir. Per tots és sabut que es troba perímetre de protecció del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, establert pel PORN (Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals) i també del de l’aqüífer del Molinar. No està de més, recordar que per aquesta circumstància nombrosos informes i estudis realitzats per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i tècnics d’altres organismes experts, han determinat que no es pot dur a terme cap activitat industrial en aquesta zona.

Seguir llegint la resta de l'article en la web de pagina66.com


divendres, 5 d’abril de 2013

Bricoapatía en La Canal

Aquest vídeo ho va llançar el PSPV-PSOE d'Alcoi com a part de la seua última campanya electoral (quasi amb tota seguretat per a les Eleccions Municipals de 2011).

El títol és molt significatiu: "Com no fer un parc tecnològic ..." i el seu contingut també ("No sigues còmplice de l'apatia del PP"). 

Sembla evident que el vídeo es va fer per a demanar el vot, però la pregunta que algú ha llançat en el Facebook és important: Ha guanyat actualitat? Què us sembla?